Quan tota pràctica es mesura segons criteris de funcionalitat o productivitat, la creació artística corre el risc de convertir-se en un producte fortuït. Al mateix temps, emergeix la possibilitat que el disseny es perceba com una obra en miniatura, de manera que acabe diluint-se la frontera original que mediava entre ambdues disciplines. A partir de la reflexió sobre els criteris de valoració artística que triomfen en la societat contemporània, s’organitza la tercera sèrie del cicle Pràctiques de context. Eines per a la inserció laboral jove en el sistema de l’art, relativa al projecte «Cultura als Campus – Cultura Jove» del Servei de Cultura Universitària, que compta, a més, amb el suport de la Generalitat Valenciana.
En esta ocasió, l’activitat comprén un debat en què s’aborda la complexitat de les composicions híbrides, explorant tant els avantatges que pot ocasionar la trobada entre art i disseny com els inconvenients que comporta: la pressió constant, l’exigència de rendibilitat, la limitació de terminis i lliuraments, etc. Esta xarrada amb professionals d’ambdós àmbits (40 min) estarà precedida per una breu introducció (10 min) que proporcione un marc teòric sobre el tema que vertebra la trobada. A continuació, la conversa s’estendrà amb el diàleg crític al voltant de la paradoxa que sorgeix quan la sobreproducció es converteix en la norma de treball, erosionant els temps necessaris per a la reflexió i la maduració conceptual que requerix qualsevol projecte (40 min). Finalment, la reflexió s’obrirà a les preguntes del públic (30 min) fins a concloure amb una síntesi de la jornada.
