Les dimensions màgiques o sagrades —i emocionals— atribuïdes a les relíquies en els diversos contextos religiosos expliquen que, per als qui s’adscriuen a una fe determinada, posseir o venerar una relíquia es convertix en un mitjà extraordinari per a sentir pròxima la santedat o la divinitat i, en altres paraules, per a participar d’una connexió mística amb el que es considera etern i espiritualment transcendent. En el nostre entorn cultural, la fascinació i la passió per les relíquies de la religió cristiana van viure el seu apogeu durant l’edat mitjana.
En les últimes dècades, dos summes pontífexs, Joan Pau II i Benet XVI, han tingut el Sant Calze de València entre les seues mans durant sengles visites a la capital valenciana. El 2014, un altre papa de Roma, Francesc, va atorgar la concessió d’un any jubilar a perpetuïtat, que se celebra cada cinc anys. Evidentment, són factors que han contribuït a un augment notori de l’interés per conéixer la història d’este element preciós, que hui és visitable de manera permanent.
