Una vegada hi havia una xiqueta que es portava tan bé, tan bé, tan bé, que es va oblidar de com es jugava.
Una vegada hi havia una xiqueta que es portava tan bé, tan bé, tan bé, que es va oblidar de ser una xiqueta.
Així comença la nostra rondalla que reivindica els drets de la infància, posant en el centre les necessitats de la xicalla.
Els adults entenem socialment la infància com una època sense valor en si mateix, com un estar en la banqueta de la vida esperant que arribe el moment de ser productiu.
Com deia Marx, els interessos de classe són irreconciliables, i el mateix passa amb els interessos d’adults i infants. Mentre un adult projecta el futur dels xiquets, la naturalesa essencial de les criatures és fer tot allò que més importuna als adults: córrer, xisclar, molestar, entorpir en fi, el correcte funcionament del sistema adult/capitalista. Perquè el sistema en què vivim, és contrari als processos naturals i fisiològics de la pròpia vida. En Desobedient qüestionarem tot aquest sistema des de la perspectiva de la infància.
