«L’era de la postveritat pot entendre’s, per descomptat, com l’era de la desinformació, però la novetat del que ens ocorre té més a veure amb un exercici pervertit del judici ciutadà i amb la nostra incapacitat per a discernir la veritat de la falsedat».
L’endemà de la primera investidura presidencial de Trump, el seu cap de premsa va afirmar que l’esdeveniment havia congregat a la major audiència de la història; a l’hora de defensar el que era una falsedat demostrable, una assessora de la Casa Blanca va afirmar que es tractava de «fets alternatius». En aquest lúcid i perspicaç assaig, Máriam Martínez-Bascuñán defensa que en aquell moment es va acabar una era de la política i va començar una altra.
Amb l’experiència que li brinda la seua trajectòria com a professora de Ciències Polítiques i com a columnista i directora d’Opinió d’El País, l’autora llança llum sobre aquest nou paradigma assistida per la prescient intel·ligència de Hannah Arendt. El problema de l’aparició de fets alternatius, postveritats i prementides no és que aquests eliminen la veritat –al cap i a la fi, la veritat no és un valor absolut en política–, sinó queden al trast amb el món comú que d’algun temps ençà venia permetent la deliberació democràtica. Sense una imatge compartida del món, es fa inviable un debat sobre les qüestions que ens preocupen i la nostra condició de ciutadans deixa de tindre sentit. La pluralitat de mirades només es pot exercir si tots mirem el mateix.
Les idees d’Arendt, d’una impactant actualitat, i el seu contrast amb les d’altres pensadors com Orwell, Foucault o Plató serveixen de guia per a l’anàlisi d’aquesta nova realitat, la complexitat de la qual no pot conduir a la desesperança.
