Completem la filmografia de Billy Wilder en els anys quaranta amb tres títols molt diferents entre si, tant en temàtica com en to. En 1945, el cineasta estrena Días sin huella, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula, direcció, guió i actor, per a un magnífic Ray Milland. En 1948, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident, en la qual, en forma de comèdia d’embolic sentimental, àcida i múrria com totes les seues, construïx un relat d’abast polític, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident, eixe mateix any estrena El vals del emperador, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és, potser, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. Així i tot, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett, el seu coguionista, en molts moments d’este divertiment.
24.04.26 DIVENDRES / 18.00 h
25.04.26 DISSABTE / 18.00 h
El vals del emperador
The Emperor Waltz
BILLY WILDER. EUA. 1947. VOS CASTELLÀ. Color. 105′. DCP.
Int. Bing Crosby, Joan Fontaine, Roland Culver, Lucile Watson, Richard Haydn, Harold Vermilyea..
A la Viena de principis del segle XX es creuen les vides d’un americà, venedor de fonògrafs, que anhela obrir-se un buit en el mercat europeu; una comtessa la família de la qual no travessa el seu moment més gloriós, i un emperador, obsessionat per la cria de gossos amb pedigrí, que pretén apariar al seu més preuat animal amb el gos de la comtessa.
