Els arxius en general i les fotografies en particular juguen un paper crucial en la construcció de la memòria. Serveixen com a punt d’eixida per a qüestionar o reinterpretar la història, i obrin pas a noves narratives. Les fotografies no sols funcionen com a exercicis de memòria, sinó també com a eines per al diàleg intergeneracional i la construcció d’identitats contemporànies. L’experiència de projectes com Àlbum de família i Maferefun Eggun a la Universitat de l’Havana, Cuba, exemplifica aquest procés. En ambdós casos, són persones joves les que s’apropien de les històries del passat, les ressignifiquen i les connecten amb les seues realitats actuals. Aquest procés no sols enriqueix la seua comprensió històrica, sinó que també els permet desenvolupar una veu crítica i creativa en el present, de manera que es contribueix a la formació d’una memòria col·lectiva dinàmica i en constant evolució.
