El títol de la mostra procedix d’un dels escrits de l’artista Manolo Gil, un dels creadors més brillants de la generació de creadors espanyols de postguerra, l’obra i els postulats teòrics del qual articulen en bona part l’estructura de l’exposició.
La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre este període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinària, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que li envolta.
D’esta manera, i a través d’una selecció de més de dos-centes obres de més de cinquanta artistes (Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquín MIchavila, Vicente Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre d’altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant este període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.
