Este programa proposa un recorregut per la pintura, el so i la percepció a través de l’obra d’artistes que feren del temps la seua principal matèria. Des de la radical economia de Composition 1960 No. 7, de La Monte Young, on dues notes sostingudes revelen la riquesa interna del so, fins a Rothko Chapel, de Morton Feldman, concebuda com un «llenç de temps» en diàleg amb l’espai pictòric de Mark Rothko, el concert explora l’escolta com una experiència expandida. Entre estos dos extrems, el paisatge de The Grove, de John Constable, dialoga amb la transformació del color i del so en Telemann i Scelsi, mentre Ricochet Lady, d’Alvin Lucier, desplaça l’atenció cap a la ressonància de l’espai i la percepció acústica. Com a contrapunt, les imatges de les proves nuclears de Nevada irrompen com a testimoni d’una temporalitat històrica que travessa tot el programa.
