XXXV Dansa València

FESTIVAL DE DANSA

DEL DISSABTE 2 AL DIUMENGE 10/4
dv.ivc.gva.es

Dansa València torna als carrers i incorpora presència internacional en esta 35a edició que augmenta el pressupost un 67% per acollir set companyies més que la anterior, vint-i-cinc en total. Des de Grècia acut el minimalista Christo Papadopoulos, figura emergent de la dansa europea, per presentar Ion [9/4] amb una desena de ballarins, deu ions carregats elèctricament que tracen òrbites presents en la natura. De casa tenim la suecana Maduixa Teatre que torna a pujar a les xanques a dones, ara angoixades per haver de deixar la terra d’origen i trobar rebuig al país d’arribada. Migrare s’estrenarà el dissabte 9/4 al Palau de les Arts, tres dies després que entre en escena l’altre gran espectacle valencià, de producció pública aquest. El público [6] de Gustavo Ramírez Sansano és una adaptació del clàssic de Lorca en el qual el poeta granadí es va llevar la màscara i va parlar de si mateix com a minoria per la seua condició homosexual. La bailaora Rocío Molina, —que acaba de rebre el Lleó de Plata de la Dansa 2022 de la Biennal de Venècia— presenta Inicio (Uno) [6] al ritme de la guitarra flamenca del mestre Rafael Riqueni. Ella serà el primer Premi Nacional de Dansa que xafe els escenaris valencians, després vindrà la companyia catalana Mal pelo amb Highlands [8], l’última peça de la seua tetralogia inspirada en la música de Johann Sebastian Bach. I l’altre must de la programació serà Made of space [10] de Guy Nader i Maria Campos, que tancarà en alt el festival al Teatre Principal.

A Orthopedica corporatio [6], Marina Mascarell posa a ballar, contra la domesticació i l’estandardització, cinc intèrprets de 22 a 54 anys de diferents cultures amb rajoles nugades al cos; Núria Guiu s’inspira en les coreografies de TikTok al seu Cyberexorcismo [10], i  Jesús Rubio Gamo despulla la dansa de tot allò superficial en Acciones sencillas [7], al ritme del flamenc que marquen tres cantaores i palmeres sense instruments musicals. Paregut fa Juan Carlos Lérida al site specific Máquinas sagradas[9], però dins d’un taller mecànic on taconeja sobre matrícules de cotxe i marca el compàs amb claus angleses. Per últim, destaquem dos duets de dones, el de Lucía Montes i Mado Dallery, dos cossos atrets l’un cap a l’altre en IN-SIDE [9] i el de Lara Miso i Wilma Puentes en No es amor [6], on s’explora la figura geomètrica del cercle. A més a més, amb l’objectiu d’acostar la dansa al públic no expert, s’han posat en marxa uns itineraris guiats i gratuïts per a grups d’espectadors que podran conèixer de prop les peces triades, el context en el qual es produeixen, i les motivacions i les eines dels artistes que les creen (cal inscripció prèvia). La dansa es repartirà a l’abril per 19 espais de la ciutat per enganxar a tot el que estiga disposat a deixar-se seduir. S.M.

También te puede interesar…

El rey que fue

DEL VIERNES 31/10 AL DOMINGO 10/11
Una revisión sin concesiones de la vida de Juan Carlos I y de los últimos cincuenta años de nuestro país.

Not my monkeys

SÁBADO 2 Y DOMINGO 3/11
En la sàtira Not my monkeys se’ns convida a reflexionar sobre la dictadura de la felicitat.

Las asambleístas

DEL DIMECRES 23 AL DIUMENGE 27/10
Las asambleístas, amb Silvia Abril, exposa una crítica evident al sistema polític i a les desigualtats entre dones i homes.

Pequeño cúmulo de abismos

DOMINGO 27/10, 19.30H. 12€
Cris Blanco revisa sus orígenes en el barrio de clase trabajadora del extrarradio madrileño para homenajear su abuela Dora.

Gymkhana

DISSABTE 26/10, 12 Y 19.30H. 8€
Gymkhana és una peça escènica participativa d’Aurora Diago sobre les cures que convida l’espectador a escoltar i a jugar.

¿TODAVÍA NO TE HAS SUSCRITO A NUESTRA NEWSLETTER?

Suscríbete y recibirás propuestas culturales de las que disfrutar en Valencia.