CARME TEATRE. Gregori Gea, 6
Poques coses hi ha més importants que l’habitatge, per això és un dret reconegut en la nostra intocable Constitució, però s’ha convertit en un autèntic privilegi, sobretot a les ciutats. No obstant això, no pengen banderes dels balcons reclamant la desfeta de la bombolla immobiliària, la paralització dels desnonaments o la regulació del lloguer. A l’estat espanyol s’han produït un milió de desnonaments des del 2008 (el País Valencià és la tercera comunitat en el rànquing, per davant de Madrid), mentre els poders executiu, judicial i econòmic s’asseuen còmodes en la complaença i els mitjans de comunicació no fan massa sang. Són diversos grups de resistència els que, des de la seua forma d’entendre el problema (okupacions, manifestacions, solidaritat veïnal, plataformes contra els desnonaments…) tracten d’afrontar la situació sense embuts, amb acció. Es desplega davant nostre un camp de batalla on sovint és difícil distingir els bàndols, on el foc amic en massa ocasions mata més i amb més dolor. D’aquest plantejament naix Salem, la nova producció de la companyia valenciana Indecents nascuda d’una Residència de Creació Carme Teatre. Ha escrit i dirigit la peça Isabel Martí, dramaturga que ja va tractar el tema com ajudant de direcció en l’obra Ingovernables d’Atiro Hecho. En aquest cas, són diverses les preguntes vitals que floten al rerefons: Estes són les ciutats on volem viure? Estos són els paradisos que ens han fet abandonar els pobles on vàrem nàixer? Pot créixer alguna cosa bona a l’asfalt de la ciutat? AU
+entrades
