33 MIM

Cada setembre Suca s’ompli d’arts escèniques on la paraula és accessòria per brindar-nos el festival més potent i genuí que es celebra a la nostra terra. Enguany tindrem quasi seixanta propostes que posen l’accent en el gest i el moviment esperant el seu públic al carrer, en sales i espais no convencionals. El MIM arriba a la 33 edició presentant una estrena absoluta de la premiada companyia valenciana Pont Flotant, cinc peces internacionals (dues de belgues, una francesa, una portuguesa i una holandesa), pinzellades valencianes de Pepa Cases, Cia. Marroch o La República del Lápiz i moltes propostes dels veïns catalans, que en açò del mim i les arts circenses són uns autèntics mestres. Com a exemple, La mecànica del alma, eh man hé [13-14] sobre una titella amb pensaments profunds; Ma solitud [15-16], la nova proposta de Guillem Albà guanyadora en FETEN; Tauromàquina [16] d’Animal religion, un joc d’acrobàcies molt visual de l’home contra la màquina; o Hotel flamingo [15-16] dels descaxarrants Clownic. Però anem per parts. L’estrena absoluta s’anomena El veí del costat [13-17] i és una proposta col·lectiva dels veïns i les veïnes de Sueca encapçalada pel Pont Flontant que reflexiona sobre la identitat, la cultura i les relacions humanes. La proposta franco-italiana Questo lavoro sull’arancia [15-16] trepitja el teatre, la dansa i el circ amb provocació i ironia fent de la participació del públic un element fonamental, i la portuguesa Passagem [15-16] transforma l’espai escènic en una eina element cabdal. Carrousel del moutons [13] és teatre de carrer mut que fa cabrioles amb un piano i la peça Room service [15-16], belga també, és humor negre que desafia els estereotips de la relació entre una mare i el seu bebè. Per últim, recomanem l’espectacular Into thin air [16-17] de Panama Pictures (Països Baixos) on tres homes semblen flotar fent acrobàcies sobre una gran escala blanca d’escaiola. S.M.