El perfum ha estat una presència constant al llarg de la història de la humanitat. Com l’art, té la capacitat d’evocar emocions, records i sensacions, i d’establir un vincle entre el passat i el present. Des dels seus orígens, ha estat envoltat, a més, d’un caràcter màgic i simbòlic, ja que era considerat un mitjà capaç de connectar l’ésser humà amb allò diví.
Els seus orígens es remunten a milers d’anys arrere, quan l’ésser humà va descobrir que, en cremar determinades plantes, fustes i resines, aquestes desprenien aromes intensos. El fum perfumat, que ascendia cap al cel, va adquirir així un significat espiritual i es va convertir en símbol del viatge cap a allò sagrat i transcendent. D’aquesta pràctica procedeix precisament la paraula perfum, derivada del llatí per fumum, «a través del fum».
Els primers testimonis de l’ús de substàncies aromàtiques es troben en les antigues civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte, on els perfums van tindre un paper important en cerimònies religioses, rituals funeraris i pràctiques de cura personal.
