El 1965, Joseph Beuys es va passejar per una galeria susurrant-li les obres a una llebre morta. Creia que l’animal, sense necessitat d’entendre res, estava en una relació més honesta amb l’art que qualsevol espectador humà. Gilles Deleuze, escrivint sobre Francis Bacon, va articular el mateix principi: la sensació és el que arriba abans del reconeixement, abans de la narrativa, abans del pensament organitzat. L’ull registra forces, intensitats, ritmes i el cos respon abans que la ment tinga temps d’intervenir. Esta exposició reuneix cinc artistes del circuit valencià emergent per proposar un espai on la sensació puga arribar abans que el pensament on l’obra impacte el cos abans de poder ser racionalitzada per la ment.
Pablo Gómez Negre, comissari.
