Tres persones, àngels o animals, quins més dona. No m’importa, em dona el mateix els qui siguen eixes tres persones, àngels o animals que esbudellen amb mala llet el que veuen, la qual cosa els envolta i el que els ocorre. M’importa el que diuen, la qual cosa fan, la qual cosa respiren i les preguntes que deixen en l’aire. Aquesta obra és un excés, ho sé, m’alegre. Tres persones, àngels o animals fan un repàs de la societat, la política i de les seues pròpies passions. Ens parlen del que veuen i entre ells tot arriba al límit: violència, amor, tendresa. “El rei dels animals és idiota” és una obra impúdica. “El rei dels animals és idiota” és una història d’amor, més ben dit diverses històries d’amor, i si puntualitzem amb correcció hauríem de dir: és una història de promiscuïtat. Promiscuïtat de violència, promiscuïtat d’idees. Realment en aquesta obra està tot mesclat.
