Un pare, que educa gairebé en solitari al seu fill, ens relata i reviu la seva història de criança. Un fill, que ha rebut una educació progressista i diversa, és presentat en un entorn familiar format per amics gais del pare, una àvia poc convencional i històries amoroses de madrastres que mai no han exercit com a tal. En un moment de l’adolescència, sense avís previ –com sol passar– la rebel·lia de tota aquesta generositat i idealitat d’educació i cura, serà qüestionada: el fill comença a tenir actituds homòfobes, agressives i problemàtiques respecte als valors que ha viscut i rebut a casa; i això és el que generarà el gran dilema al pare: fins on s’han de permetre aquestes objeccions – pròpies de l’edat – dins de casa seva, quan ofenen a si mateix i al seu entorn? Fins quan s’ha d’aguantar i responsabilitzar-se com a tutor d’algú que planteja idees i defensa valors que semblen deplorables i contraris als seus principis? Quant preval el fet de ser “pare” –cosa en què es va bolcar amb tot el seu ésser durant 15 anys– respecte a la integritat de la seva persona adulta?
