És ben coneguda l’anècdota de quan el jove Johannes Brahms aparegué a casa dels Schumann, Robert i Clara, amb algunes de les seues primeres composicions baix el braç, iniciant així una relació personal i artística entre els tres músics que els marcaria profundament. Escoltarem les tres romances de Robert, dedicades a Clara i escrites originalment per a oboè, en la versió per a clarinet i piano així com la segona sonata de l’op. 120, una de les últimes obres que escriurà Brahms. El dúo format per Claudia Aliaj, jove promesa del clarinet espanyol que ja s’ha presentat en sales com la Berliner Philharmonie, el Musikverein de Viena o el Carnegie Hall de Nova York i el pianista xinès Xiaolu Zhang, brillant primer premi i premi del públic del darrer Concurs Maria Canals de Barcelona, seran els encarregats de traslladar-nos a eixe espai compartit des del qual han sorgit algunes de les més belles obres de la música de cambra. La segona part del concert és ben diferent. En una transcripció de l’original per a flauta i piano, escoltarem la Sonata op. 94 de Sergei Prokófiev, una peça escrita entre 1942 i 1943 en un context complex: el règim soviètic havia evacuat lluny del front als seus grans creadors, conscient del seu valor propagandístic. Prokófiev troba en aquesta peça una mena de “refugi clàssic” però on també podem escoltar fragments enèrgics i d’una gran exigència virtuosa, característics del seu llenguatge compositiu.
CLAUDIA ALIAJ, CLARINET, I XIAOLU ZANG, PIANO
Schumann, Brahms, Prokófiev
_____________________________
El Concert Cañada Blanch d’aquest any estarà a càrrec de la soprano Èlia Casanova amb el seu grup La Tendresa, que interpretaran el recital “Cuando el amor canta”, un programa que reuneix joies dels s. XVI i XVII, amb el qual conviden al públic a deixar-se seduir per la música i la poesia d’una època en la què l’amor es cantava amb una sinceritat i bellesa commovedores. A través de cançons íntimes i danses plenes de vida, es desplega un univers emocional en el qual conviuen la lleugeresa del joc amorós, la ironia del desengany, la passió que ardix i la melangia de l’absència. Música i paraula s’entrellacen amb una proximitat sorprenent, esborrant la distància del temps i parlant a l’oient de hui amb una veu clara i humana.
ÈLIA CASANOVA I LA TENDRESA
Cuando el amor canta
