En col·laboració amb la Filmoteca de Múrcia, celebrem el centenari d’un dels més grans actors del nostre cinema, Francisco Rabal. D’una filmografia de més de dos-cents títols, en la qual va treballar amb Buñuel, Bardem, Antonioni o Glauber Rocha, hem triat tres de les seues interpretacions més recordades i premiades. En 1954 protagonitza Hay un camino a la derecha, un paper decisiu en els seus inicis, premi al millor actor en el festival de Sant Sebastià. En 1999 va reprendre un personatge que ja havia interpretat, Francisco de Goya, en Goya en Burdeos, el bell film de Carlos Saura que li va valdre el Goya al millor actor. Però si hi ha un personatge pel qual serà sempre recordat és Azarías, de Los santos inocentes, extraordinària pel·lícula de Mario Camus amb la qual va guanyar ex aequo amb el seu company de repartiment Alfredo Landa el premi a la millor interpretació masculina del festival de Cannes. El film serà projectat en un programa doble amb el documental Paco, mi padre, dirigit pel seu fill Benito Rabal, que ens acompanyarà en este homentage al seu pare.
16.06.26 DIMARTS / 18.30 h Presentació i col·loqui amb Benito Rabal, director de Paco, mi padre i ajudant de direcció de Los santos inocentes.
Paco, mi padre
BENITO RABAL. Espanya. 1992. Color. 30′. Digital.
El cineasta Benito Rabal realitza un viatge en la seua memòria per a acostar-nos a la figura entranyable de l’actor Paco Rabal, el seu pare. A través d’entrevistes, narracions en off, recreacions, arxius fotogràfics i fílmics de la família, podem descobrir els orígens humils i la carrera indiscutible d’un dels actors més importants de la història del cinema espanyol.
Los santos inocentes
MARIO CAMUS. Espanya. 1984. Color. 103′. Digital HD.
Int. Alfredo Landa, Francisco Rabal, Terele Pávez, Belén Ballesteros, Agata Lys, Agustín González, Juan Diego.
Espanya franquista. Durant la dècada dels seixanta, una família de llauradors viu miserablement en un mas extremeny sota la fèrula del terratinent. La seua vida és renúncia, sacrifici i obediència. El seu destí està marcat, llevat que algun esdeveniment imprevist els permeta trencar les seues cadenes.
