En plena dictadura, va defendre amb valentia la llengua valenciana. La seua òpera en valencià La Filla del Rei Barbut va ser censurada, permetent-se una única representació de l’obra en el Teatre Principal de Castelló en 1943. El seu èxit més sonat va arribar en 1974, quan va estrenar Vinatea en el Liceu de Barcelona, primera i única dona a aconseguir-ho. La seua producció va ser àmplia i diversa: òperes, ballets, música coral, cantates, teatre musical i, sobretot, cançons de concert, en què va unir poesia i veu en un estil personal i expressiu. Es definia com una creadora teatral, fins i tot en les seues cançons, concebudes com a xicotetes escenes dramàtiques. A més, va exercir com a pianista —interpretant sempre la seua pròpia música—, docent en el Conservatori de València i crítica musical en premsa.
Reconeguda en vida, va obtindre premis com el Joaquín Rodrigo de composició coral o el Joan Senent. Va compondre peces per a concursos internacionals i va cultivar una altra faceta artística: la pintura naïf sobre vidre. El seu llegat va ser àmpliament celebrat: Filla Predilecta de Castelló, Filla Adoptiva de València, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Creu de Sant Jordi i medalles d’or de les universitats valencianes, entre d’altres. Hui, el seu nom dóna vida a auditoris, biblioteques, instituts i carrers, que recorden una creadora valenta que va obrir camí a les dones en la música.
Amparo Barbeta
