o the wind és un assaig cinematogràfic dirigit per Mar Reykjavik, composat per tres variacions. L’obra registra una jornada de gravació a RMV Studios, a la ciutat d’Estocolm, estudis on ABBA gravà el seu últim àlbum. Durant la sessió dues intèrprets amateurs practiquen i tradueixen a l’anglés la cançó Al Vent, escrita per Raimon en 1964 i censurada per la repressió franquista. La pel·lícula conjunta l’assaig amb converses, materials i plànols recurs amb els quals l’artista (des)encripta el seu repertori autobiogràfic.
La traducció s’ha convertit per a Mar Reykjavik en un camp d’investigació orientat a qüestionar lògiques i categories objectives i rígides. Un treball amb què pensar dinàmiques de minorització i invisibilització de les dominàncies lingüístiques i identitàries que operen al seus contextos: artístic, valencià i queer. Cantar Al vent en anglés és un exercici de qüestionament sobre la censura, sobre quins són els espais i quines són les veus de resistència actual i en quina llengua es construeixen.
Com en anteriors treballs, el mode de registre implica la construcció d’una situació en la qual les performers parteixen d’una sèrie de materials i exercicis per a relacionar-se amb ells de manera no guionitzada. Una metodologia que permet a les intèrprets desplegar les seues condicions i singularitats. Aquesta ètica de producció pretén allunyar-se dels modes de fer de la indústria del cinema, que solen imposar guions tancats, jerarquies rígides i una visió autoral unidireccional.
Aquesta praxi cinematogràfica produeix un estar íntim i compartit, on la vulnerabilitat no és ocultada sinó acollida, i on el rodatge esdevé una pràctica d’afirmació de la diferència. En lloc de produir un relat tancat i homogeni, la pel·lícula es concep com una superfície d’aparició en la qual les veus, els gestos i les presències de les intèrprets poden inscriure’s sense haver de respondre a la lògica de l’espectacle ni a les expectatives de la representació normativa.
