La Barca di Venetia per Padova va ser impresa per primera vegada a Venècia, l’any 1605, per Ricciardo Amadino. Es tracta de la setena antologia de música profana d’Adriano Banchieri, un monjo olivetà de Sant Miquel al monestir Bosco de Bolonya, un dels compositors més coneguts i teòrics de la música de principis del segle XVII. Entre les obres de Banchieri que sovint es defineixen com a comèdies madrigalesques, La Barcadestaca pel seu ric i complex marc narratiu, que envolta les peces musicals. Aquesta fantàstica mini òpera madrigalesca, en què l’humor és gairebé sempre present, conté una multitud de personatges diversos, dividits en interlocutors de vaixells i passatgers.
Tot i que la versió que ens ha arribat està incompleta, l’obra va ser publicada per primera vegada a Venècia el 1605. Escoltarem l’obra basada en una nova edició, publicada el 1623, que presenta notables diferències respecte a la primera, especialment en la incorporació del baix continu. Pel que fa a la disposició general, els primers vuit números i els últims dos es mantenen en la mateixa posició. Inicialment, entre aquests es trobaven dues escenes tancades, les quals es van fusionar posteriorment en una sola en la segona versió, és a dir, primer cinc madrigals seguits, i després l’episodi de Rizzolina. Els madrigals es van reduir a quatre, dels quals només dos pertanyen a la primera edició, i estan disposats de manera diferent. L’escena de Rizzolina, per la seua banda, es va ampliar lleugerament. A més, es poden observar profundes modificacions en el text i en l’estructura musical de les peces. Intercalades en l’obra, escoltarem peces instrumentals de Castello, Marini, Mainerio, Gabrielli i Frescobaldi, totes publicades a Venècia al voltant de la data d’edició de Banchieri.
