“Fontilles va ser una ciutat amagada, que sempre va necessitar ser mostrada”. Aquesta és la idea que inspira l’exposició Fontilles la ciutat amagada, organitzada per la Universitat de València. L’exposició obri les portes d’aquesta ciutat oculta i convida a recórrer-la i conéixer-la a través d’una selecció d’objectes, imatges, documents, sons i veus que conformen la història dels qui van viure i van cuidar a les persones que allí residien.
Als albors del segle XX, les poblacions que se succeïen al llarg de La Vall de Laguar, a la Marina Alta alacantina, van veure aparéixer, no sense recels, els primers edificis d’una nova localitat que va acabar prenent el nom de la vall on es va situar. Amagada entre les muntanyes i molt aviat envoltada d’una alta i gruixuda muralla, aquesta nova població situada a la vall de Fontilles va créixer fins a convertir-se en una menuda ciutat. Durant un segle llarg, més de 2.000 persones van viure en Fontilles. Allí van treballar i es van divertir, van cuidar i van ser cuidades. Com en molts altres pobles, sí, però unides en aquest cas per un secret comú: la malaltia de la lepra, que les va fer diferents de totes les altres.
L’exposició Fontilles convida a conéixer un patrimoni material i immaterial que ha estat recuperat i preservat gràcies a la col·laboració des de fa més de vuit anys entre la Universitat d’Alacant i la Fundació Fontilles, i el suport econòmic aportat per la Sasakawa Health Foundation, sent ara accessible a través del portal Fontilles i la lepra a Espanya de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i consultable en la seu de l’Arxiu de la Diputació d’Alacant. L’exposició, que podrà visitar-se fins al 22 de juny, es complementa d’un cuidat catàleg sobre la ciutat amagada de Fontilles, l’espai de les persones sanes i malaltes i la ciutat en l’actualitat.
