El 17 de febrer de 1894 al Teatro de Apolo de Madrid Tomás Bretón i Ricardo de la Vega posaven, sense saber-ho, una pica al Flandes del teatre líric espanyol: amb el format de la sarsuela gran, la tonadilla escènica i el sainet de Juan de la Cruz o de Juan del Castillo encaixades en una hora, presentaven en aquell dia La verbena de la Paloma o El boticario y las chulapas o Celos mal reprimidos. Paisatge sonor d’un Madrid retratat amb el realisme deformat per la caricatura sagaç i sàvia, en el seu paisatge musical destaca la nítida presència del leitmotiv, usat amb intenció idèntica a la wagneriana en una partitura que va ser precursora del cuplet i de la revista musical i va posar en la ment de Ramón María del Valle-Inclán la grandiosa idea de l’esperpent, magistralment servida en un flascó menut.
Fecha
HORA
PRECIO
La verbena de la paloma (funció per a joves fins 28 anys)
Tomás Bretón 1850-1923.
La grandesa en un flascó menut.
L’exitosa producció de La verbena de la Paloma del Teatro de la Zarzuela porta la firma de Nuria Castejón i és un homenatge al desaparegut madrileny Teatro de Apolo, on es va estrenar el famós sainet. Esta idea es planteja mitjançant la inserció d’un pròleg -Adiós, Apolo- abans de l’obra de Bretón, protagonitzat per una companyia d’artistes que assaja La verbena per a representar-la a l’Apolo, cosa que dona peu a la inclusió de fragments musicals i escenes cèlebres d’altres sarsueles que reten homenatge al nostre gènere líric. És també un reconeixement a històrics intèrprets de sarsuela, encarnats per artistes del nostre temps, com Borja Quiza i Carmen Romeu, en els papers de Julián i Susana, dirigits per l’experimentada batuta de José Miguel Pérez Sierra.
