Els humans som alguna cosa més que vísceres i òrgans. Tenim la capacitat de somniar, de projectar la nostra vida, i per això la ficció ens és tan necessària com el pa i l’aigua. La nostra realitat sol ser anodina i imperfecta. Tanmateix, no ens conformem amb el destí que un suposat demiürg ens adjudica i per això ens hi rebel·lem. Però massa sovint som pèssims guionistes de les nostres pròpies vides i anhelem imatges i projeccions que ens conforten i ens facen millors. De la mateixa manera que al caliu d’una cova, fa milers d’anys, un fabulador ens animava a sobreviure i ens convencia que érem més forts i espavilats que l’animal que havíem d’abatre, encara avui tenim la necessitat d’un guionista que ens transforme, que ens faça creure que podem tenir una vida plena de peripècies, que podem morir amb dignitat o que podem, per què no?, aconseguir el xic o la xica dels nostres somnis.
Carles Alberola i Pasqual Alapont.
