WAH WAH. Campoamor, 52
Si el pop en castellà li paga tribut a algú, eixe ha de ser Fernando Alfaro. Al mirar enrere, pot semblar que durant els últims trenta anys el músic d’Albacete haja estat dissenyant un enorme trencaclosques del que cada cançó és una peça més, un puzle amb infinites solucions, que cadascú ha de resoldre com vullga (o com puga). Després dels Surfin’ Bichos, de Chucho i de tants altres projectes, el propi Alfaro es reinterpreta a Sangre en los surcos, un àlbum al que ha regravat les seues millors cançons suprimint tot artifici. I una nova ocasió de veure’l en directe que no podem més que celebrar. IVÁN NAVARRO
