TEATRE PRINCIPAL. Barques, 15
Agafeu-se a la cadira que vénen turbulències. Paco Azorín dirigeix una obra on Manuel Molins li alça la sotana a l’Església Catòlica per mostrar les seues vergonyes i deixar-la de gaidó. Més bé per terra. Poder i santedat no parla de l’Església dels pobres que hauria de ser, ni de l’Església de la Teologia de l’Alliberament que va qüestionar la relació vertical amb Déu, sinó de l’obscurantisme de la cúria vaticana. De les seues inversions en paradisos fiscals i, per descomptat, de la seua actitud permissiva amb els milers de casos de pederàstia perpetrats per eclesiàstics que s’han anat destapant arreu del món (el cartell de l’obra és ben revelador). Un espectacle contra la hipocresia i a favor de l’amor lliure amb una posada en escena hilarant i iconoclasta, i uns actors de luxe. AU
