L’obra Vives de Gabi Ochoa ens parla de filosofia, del poder de l’educació, de la por com a instrument polític, i de la importància de la desobediència i la lluita per a aconseguir conquestes socials. Complementen la peça la música de Pau Alabajos amb la seua veu i una guitarra, les seues ferramentes de lluita, i imatges reals d’aquells dies de la #primaveravalenciana en que els estudiants de l’Institut Lluis Vives prengueren el carrer amb els seus llibres en alt per protestar contra les retallades, la devaluació de l’ensenyament públic i, posteriorment, contra la repressió policial. Susana és una alumna d’eixe institut a la que, ahir, els antiavalots li llevaren la il·lusió a base d’hòsties. Hui té por d’anar a la concentració que hi ha convocada, això és el que li confessa al seu professor de filosofia, que cita a Lluis Vivers per reconfortar-la: “El diàleg és això que en salvarà”. Botant en el temps, del segle XVI en el que va viure l’humanista valencià al futur més pròxim, l’obra del Teatre Escalante parla dels polèmics col·legis concertats, de polítics que han hipotecat el futur i practiquen una política descarnada, del trillingüisme obsessionat amb ampliar l’anglès a les aules, de la falsa dicotomia català-valencià, de la frustració de no poder canviar les coses, del perill de les xarxes socials i d’una generació amb un futur molt negre que haurà de lluitar si vol il·luminar la foscor. S.M.
Oráculo FM
DISSABTE 28 I DIUMENGE 29/3
Teatre visual on es barregen la manipulació d’objectes, el teatre d’ombres, el teatre físic i la sintonització de freqüències radiofòniques.
