IVAM. Guillem de Castro, 118
L’exposició Contracultura és la demostració palpable del difícil que és tractar l’underground des d’una institució tan institucionalitzada com un museu. La contracultura és anarquia, improvisació, desordre, cutrez, irreverència, amateurisme, provocació i gamberrisme, atributs que no casen massa bé amb la idiosincràsia museística. Per això l’IVAM no ha acabat de reproduir l’ambient que es vivia fora dels marges oficials en la València dels anys 70 i 80, però el contingut sí aconsegueix donar-nos una idea de com es van trencar barreres empunyant armes com pintades, fanzines, performances i transformisme, que tanca el recorregut recordant la transgressió que van pujar a l’escenari figures com Margot o Encarnita Duclown. Segons el comissari de la mostra, Alberto Mira, la contracultura no està feta per individus, sinó per xarxes. Per la versió més carnavalesca de les falles encarnada per la Falla King Kong, per un feminisme que juga amb els estereotips de la dona mitjançant l’art (Ángela García Codoñer), per revistes com Túria i Ajoblanco, per meravelloses artistes com Rampova amb còmics que barrejaven el Hollywood clàssic amb la política (Cabaret Oklahoma), per fanzines como Kaos o Masakre, pels moviments punk, anarquista i okupa. S.M.
