LA RAMBLETA. Bulevard sud, can. Pius IX
“La seua veu em recorda la ràbia de La Lupe amb, sovint, un toc d’Olga Guillot”, va dir Pedro Almodóvar sobre la cantant mallorquina Buika. És veritat que del seu debut amb Mestizüo (2000), la cantant ha insuflat aire fresc a gèneres tradicionals (copla, flamenco, jazz) amb la seua veu i les seues interpretacions apassionades. Filla de refugiats polítics guineans que parlen i canten bubi, una llengua minoritària, cresqué en el barri xino de Palma amb gitanos que la van impregnar de flamenc. Aquesta mescla explosiva s’adapta perfectament a l’esperit ardent de la cantant, que es acompanyà els millors (Chucho Valdés, Carlos Santana, Chick Corea…). Buika canta amb total llibertat, tan còmoda en l’òpera de Viena com en uns bars gitanos, recorrent a la tradició perquè ressone millor el futur, com una simfonia intercomunitària, com la veu dels pobles del món. B.L.
+entrades
