Gervasio Sanchez, retorna a L’ETNO amb Vides minades, 25 years, a cry against the terrible injustice and daily drama of landmines, projecte en el qual porta treballant des de 1995. Vides minades, 25 years és un projecte inacabable igual que són infinites les seqüeles que provoquen les mines antipersones. L’autor porta treballant amb víctimes d’esta xacra des de setembre de 1995. In 1997, 2002 i 2007 va presentar diferents versions d’este projecte, que recorre la major part de la seua vida professional. Hui torna amb «Vides minades, 25 anys», un crit contra una terrible injustícia i un drama diari.
L’exposició ens mostra l’evolució personal o història de vida d’algunes víctimes triades a l’atzar a través de les seues imatges tant en hospitals, a punt de ser amputats, com malferits, amb possibilitat de morir, o en centres ortopèdics, on intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic. Algunes d’elles han tingut més sort que unes altres. Els responsables de tant de sofriment s’amaguen darrere d’una nebulosa d’interessos o sigles. La indústria armamentística és cada dia més poderosa i impenetrable malgrat les lleis sobre control d’armes que s’aproven en els parlaments dels països democràtics i que quasi sempre es convertixen en lletra morta a l’hora de realitzar negocis de la mort.
