And say cos forma part del cicle expositiu Territories in transit / Duo only, an exchange and projection platform that connects artists from different institutional and geographical contexts. El cicle proposa el diàleg entre dos creadors —un està convidat per una institució col·laboradora i l’altre, vinculat a la Comunitat Valenciana— de manera que genera un recorregut compartit en dues seus i dos temps expositius. Este format fomenta l’encreuament de mirades, llenguatges i territoris i impulsa xarxes de col·laboració que amplien l’abast del teixit artístic contemporani.
The exhibition And say cos posa en diàleg les pràctiques artístiques de Marco Giordano i irene grau. Al centre de la mostra, se situa la relació i la tensió entre el cos i el món més que humà, un horitzó ampli que comprén des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els nostres ecosistemes urbans. El títol And say cos fa referència a l’acte de reconéixer elements més que humans, naturals o artificials, com ara cossos, subjectes dotats d’una essència pròpia amb què s’entra en contacte. Cada artista articula esta dinàmica relacional per mitjà de posicionaments, modes i tècniques diferents.
On the one hand, per a irene grau, el seu propi cos és el mitjà a través del qual pot entrar en diàleg amb el paisatge natural, travessar-lo, habitar-lo i usar-lo com a element per a desenvolupar una producció artística coherent. Les seues obres són sovint el resultat d’accions performatives, no només petjades i documentacions d’estos processos, sinó sistemes en què la matèria natural esdevé lèxic que dialoga amb la història de la pintura i del paisatge. On the other hand, en la pràctica de Marco Giordano, el cos mai no s’exhibix, sinó que sempre se suggerix. La seua investigació partix de la paraula, del so i dels materials per a recompondre un llenguatge escultòric intrínsecament performatiu. El seu treball implica sovint la recomposició i la transformació de la matèria com un acte capaç d’interrogar fenòmens socials contemporanis que revelen friccions polítiques.
And say cos reunix obres preexistents d’irene grau i Marco Giordano, juntament amb algunes produccions noves de tots dos elaborades específicament per als espais del museu, i abasten des de la pintura fins a la fotografia, i de l’escultura a la instal·lació.
irene grau presenta una selecció d’obres que pertanyen als dos cicles brillo abrigo (2024) i A hierro (2023-2024). En esta última sèrie, Irene treballa des del seu cos cap a la naturalesa, gravant, tacant amb òxid i aigua els llenços. Utilitza la força per a arrossegar les teles i convertix l’herba en innombrables pinzells que dibuixen el llenç plasmant l’acció de l’home de les mines en l’obra. Tota esta força queda enregistrada en la superfície de l’obra i conviu amb tota la delicadesa de l’aigua. El paisatge es pinta a ell mateix. Abrigo és un treball elaborat al voltant d’Altamira que partix de connectar dues qüestions essencials: la presència de l’aigua a través del moviment i la possibilitat d’entendre’s com a refugi. Acompanyarà estes sèries amb una de nova producció elaborada a partir de la pols que sustenta la fabricació de taulells de ceràmica a la zona de Castelló.
Marco Giordano construïx un ecosistema nou posant en diàleg diferents cicles de treball amb l’àmplia instal·lació escultòrica Gridlocks (2026) as a central axis. Estes escultures estan compostes per unions d’alumini, coure, fibra de vidre i plàstic, elements que conformen les infraestructures energètiques, cossos sovint invisibles dins de les nostres ciutats. Elaborat a partir de materials procedents del desmantellament de cablejats a Glasgow, este cicle representa la primera etapa d’una investigació de llarg recorregut que l’artista dedica al tema de la transició energètica i a les lògiques productives i extractives que la sustenten.
