“Quin és el paper de la cooperació en els sistemes sintètics? Pot definir-se un sistema sintètic com a egoista o altruista? És possible imprimir un ‘marcador cooperatiu’ en el codi genètic d’un organisme?”. A partir d’aquestes preguntes Paula Nishijima inicia un diàleg amb un equip de biologia sintètica, que vincula a aquest camp amb la seua tradició evolutiva i especula sobre els seus possibles destins polítics. Darrere de la iniciativa, existeix un interès per entendre l’enfocament de la biologia sintètica: des de quin marc es pensa a si mateixa i quin és el seu abast. De quina forma, aqueixa relació entre biologia i cibernètica, resol els frecs entre el determinisme implícit en la informàtica, i la complexitat i interdependència característiques dels éssers vius. Com a resultat de l’experiment es presenten animacions que simulen les interaccions en el procés del torneig. Però les imatges han de ser interpretades. Com a éssers vius, potser podem veure’ns reflectits en la placa de Petri. I també podem reflectir en un món bacterià, el nostre propi comportament com a humans que viuen, treballen i parlen. La forma en què interpretem i descrivim els processos que veiem, ens ofereix moltes pistes sobre els imaginaris en els quals es produeixen els avanços tecnològics sobre els éssers vius.
