Procedent d’una trajectòria vinculada a projectes com Fashion Art, Fernández convertix la moda en una arquitectura emocional i el color en un llenguatge capaç de construir atmosferes, tensions i estats d’ànim. Cada retrat funciona com un espill poètic que convida l’espectador a detindre’s, mirar més enllà de l’aparença i reconéixer en les imatges un imaginari compartit.
La mostra articula diferents sèries fotogràfiques —com «En perill d’extinció», «Taronja», «Místics», «Verges», «Groc», «Negre» i «Roig»— que amplien este univers visual des de la denúncia ecològica fins a l’homenatge a València, passant per la contemplació espiritual, la revisió de la iconografia religiosa i l’exploració emocional del color.
Entre el cos vestit i el cos pensat, «Què tinc al cap» planteja una experiència visual intensa i sensorial que invita a repensar els límits entre l’art, la moda i la fotografia, i a descobrir com allò que portem dins pot convertir-se en imatge, matèria i memòria.




