Defensionari és una purga presa a partir d’una ferida supurant que reclama alt i clar l’honestetat, la dignitat des d’un espai fictici a través del qual l’autora convida a l’escolta, a la reflexió. Tot i l’estranyesa inicial, Defensionari no és una confessió opaca, sinó una confessió a viva veu; una analèpsia en forma d’escriptura que mostra al món que, tot i la decepció, és possible reverdir. En el lloc des d’on s’escriu i com es planteja, aquesta defensa radica l’efectivitat de la cura amb la qual, com indica Sònia Moll a l’epíleg, “vibrarà en sintonia amb el manament de l’amor a una mateixa, a l’experiència que busca lloc en la paraula poètica, a la vida i a la mort dels qi hem estimat malgrat totes les ventades”.
