"Memory of a Garden" opens at the Estufa Freda. Graphic history of the Botanical Department of the University of Valencia”, una exposició especial que el Jardí Botànic ha preparat per a treure a la llum una gran quantitat de material sobre ell mai recopilat fins ara, i que dormia a calaixos, arxius i hemeroteques. En paraules del seu comissari, Jose Mª Azkárraga, “hi havia buits visuals que comportaven una falta d’informació sobre la història del Botànic, i omplir eixos forats ha sigut el principal objectiu de l’exposició”. In her, també s’ha contat amb la col·laboració de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València. I és que no oblidem que una gran part de la trajectòria del Botànic ha sigut d’esquenes al públic, pel que cal buscar entre notícies puntuals de la ciutat o col·leccions particulars si es vol aplegar a saber quina era la imatge del Jardí al llarg dels segles passats. Per aquesta falta d’informació, explica el director del Jardí, Jaime Güemes, i veient com als últims anys estem descobrint una València que ja no hi és, es demanà a Jose Mª Azkárraga el treball de descoberta, per a cercar les imatges del Botànic mai vistes.
Un gran nombre de materials
Like this, desenes de plànols, photographs, portraits, drawings, documents escrits i reculls de premsa van composant, a manera de puzle, el traçat històric d’una institució que ha viscut no poques aventures. “S’exhibeixen tant originals com còpies digitals i, en format audiovisual, es recull l’evolució de l’entorn urbà del Jardí a través de la cartografia històrica. L’audiovisual es completa amb la projecció d’una col·lecció de fotografies fetes per visitants al llarg de la segona meitat del segle XX”, explica Azkárraga. Per exemple, entre les troballes més interessants està el llistat de les quasi mil plantes del Jardí elaborada en 1807, que s’havia perdut i que han donat els descendents de Vicente Guillén. També la visió des del Jardí de les Torres de Quart, una imatge que ens conta el que haguera pogut ser el Botànic si els plans urbanístics de la ciutat l’hagueren respectat. O la foto més antiga de totes les trobades, of 1861, amb l’Hivernacle Tropical recent acabat, sense torre, així com la de la festa que es va organitzar dins de l’Umbracle, per a homenatjar Camille Flammarion, astrònom francès que va passar per València camí d’Elx per a observar l’eclipsi de sol de maig de 1900. Però per a Jaime Güemes, també conservador, tal volta es destacarien les fotografies del arbres i palmeres, perquè aporten valor botànic per estar datades i permeten veure com han canviat les plantacions, com han crescut els exemplars i aprendre i reflexionar què podem fer per a conservar el Jardí el millor possible.
