El Centre Cultural La Nau acollirà el pròxim dilluns, 30 of September, el primer homenatge a València a Maya Deren, figura clau del cinema experimental estatunidenc. Organitzat per l’Aula de Cinema de la Universitat de València, es projectaran les seues sis pel·lícules més destacades, acompanyades d’un col·loqui i música en directe. The event will start at 19 hores a l’Aula Magna de La Nau. Amb el títol ‘Maya Deren. Cinema i ritual’, els espectadors podran contemplar els curtmetratges realitzats per Deren en els anys 40: ‘At Land’, ‘Meditation on Violence’, ‘Ritual in Transfigured Time’, ‘A Study in Choreography for Camera’ i ‘Meshes of the Afternoon’ (premiat en el festival de Cannes el 1951). El colofó arribarà amb ‘Witch’s Cradle’, pel·lícula en la qual va participar Marcel Duchamp, que s’oferirà amb música en directe d’Isabel Latorre i Eva Amado.
Les projeccions comptaran amb una presentació a càrrec d’especialistes de diverses disciplines: Carolina Martínez, docent i investigadora de l’Escola Universitària de les Arts (ERAM) de la Universitat de Girona i una de les majors expertes en l’obra de Deren, Christine Cloux, ballarina i coreògrafa guanyadora del Premi Max 2024, i la compositora Isabel Latorre. Després del visionat dels films, Martínez aprofundirà en les claus temàtiques i estilístiques, i entaularà un col·loqui amb els assistents per a concloure l’acte.
L’Aula de Cinema UV se submergeix així en l’univers de Maya Deren, “la mare de les avantguardes”, tal com la va batejar Jonas Mekas. Igual que Mekas, Deren es va traslladar des d’Europa per a desenvolupar la seua producció cinematogràfica i artística a Nova York. Va emigrar des del Vell Continent pel moviment antisemita que es va deslligar durant els anys previs a la Segona Guerra Mundial. El seu contacte amb altres artistes com André Breton, Marcel Duchamp o Anaïs Nin va introduir als Estats Units les bases de la creació experimental i el surrealisme en diàleg amb el dadaisme.
Ballarina, coreògrafa i amant de diverses disciplines artístiques, Maya Deren va revolucionar el panorama audiovisual en les dècades de 1940 i 1950. “L’apassionaven la poesia, la dansa i la fotografia, i va tindre una destacada militància política”, explica Carolina Martínez, “i va ser en el cinema on va trobar, amb una formació autodidacta, el mitjà per a expressar totes les seues inquietuds”. La importància de Maya Deren radica en el fet que “va posar el germen de la videodansa que coneixem hui”, afegeix la investigadora, que prefereix emprar el terme “coreocinema” (“choreocinema”), encunyat pel crític d’art John Martin.
