DIE ZAUBERFLÖTE
La Flauta Màgica
Wolfgang Amadeus Mozart
Singspiel en dos actes
Llibret d’Emanuel Schikaneder
Tres acords per a un nou món.
El número tres resulta fonamental en aquesta òpera alemanya, de mires profundes i argument senzill, escrita per a un teatre vienès de públic popular, en l’alemany del poble i no en l’italià del teatre de la cort. La lluita del bé i del mal, posada en la pugna entre la Nit i el Sol per la filla de tots dos, la virtut anomenada Pamina, es dirimeix entre les forces de la naturalesa feraç i la raó, que donaran suport al Sol i als racons foscos de l’ànima, i les grutes infernals, que donaran suport a la Nit. Serà la sang pura d’un príncep enamorat qui decidirà l’hegemonia de la llum sobre la foscor, de la raó front a la superstició, en aquesta òpera del segle de les Llums que ja avança romanticismes i revolucions. Per tercera vegada en Les Arts l’òpera més volguda de Mozart, sota la batuta del director musical del teatre, James Gaffigan, qui clausura de nou la temporada lírica. El baix britànic Matthew Rose arriba a Les Arts per a interpretar el paper de Sarastro. L’acompanyen Giovanni Sala com a Tamino (va ser Don Ottavio en l’últim Don Giovanni) i el Papageno del baríton romanés Gyula Orendt. Seran guiats en el seu viatge de la foscor a la llum pel director d’escena Simon McBurney, artífex d’aquesta intel·ligent, reflexiva i bella producció, que es va haver de reposar a Amsterdam per clamor popular al poc temps de la seua estrena l’any 2012 i que ha viatjat per mig món: Festival d’Ais de Provença, Metropolitan de Nova York, Bergen i Basilea.
