As part of the exhibition 'Dare to dare. Valencia before regulatory art. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala.
De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘La botella mig plena. Imagining universes i we are. València 1947-1959’ , es planteja com una activació en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Nacho París proposa una lectura possible sobre el procés d’obertura o d’actualització dels llenguatges artístics a València, així com la discussió d’alguns llocs comuns que, sobre l’època, influeixen —de manera reductora— en la nostra capacitat de mirar aquell temps.
L’enfocament de la trobada se centrarà en l’art més que en les obres; en l’art com a esdeveniment, com a cosa que ocorre, com a situació (en el sentit amplíssim de la paraula: la seua circumstància, el seu trànsit, la seua posició…). Com alguna cosa que passa (i de vegades es queda) entre l’obra i la seua recepció, o entre el seu temps i el nostre, o entre la societat que la produeix, l’acull i la contempla, o l’espectador, o el públic, entesos aquests com a aparell social.
In that sense, el comissari desgranarà i plantejarà qüestions sobre les propostes estètiques falangistes o franquistes (encara que no n’hi haguera com a unitat) i sobre les diverses alternatives i els seus desacords interns, així com sobre les polítiques institucionals i el pensament, els esdeveniments i les realitats socials que van fer possible una cosa i no una altra.
La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, attentive to the social context and critical with a conception of art as an autonomous reality, alien to the world around him. In this way, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Angels Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vincent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado or Rosa Fagoaga, among others) and abundant documentation, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, interior design and mural art.
