L’obertura forçada del Japó el 1853, impulsada pel comodor Perry, va marcar l’inici formal d’aquest procés. El posterior flux d’objectes d’art japonesos cap a Occident, especialment les xilografies ukiyo-e (imatges del món flotant), va causar una profunda commoció en els artistes europeus. Les exposicions universals de Londres, he 1862, i de París, he 1878, van jugar un paper crucial en la difusió d’aquestes obres amb una estètica tan diferent a les convencions artístiques occidentals.
Artistes impressionistes i postimpressionistes com ara Monet, Degas, Renoir, Cassatt o Van Gogh van trobar en aquestes estampes una font inesgotable d’inspiració. L’asimetria de les composicions, l’ús audaç del color pla, l’absència de perspectiva lineal, la representació de la natura i la llibertat en l’organització dels elements visuals contrastaven marcadament amb la tradició academicista europea. Like this, aquestes característiques es van integrar en les seues obres, i van generar un nou llenguatge visual que trencava amb els cànons establits i que va contribuir al desenvolupament del modernisme. En la música, compositors com ara Puccini, Saint-Saëns o Sullivan van incorporar elements de l’estètica japoneses en les seues obres, tot utilitzant melodies i harmonies que evocaven l’exotisme oriental.
L’impacte d’aquesta estètica es va estendre també a les arts decoratives, la moda, els tèxtils i el disseny gràfic, i va avançar elements de l’art abstracte i el modernisme. L’estil japonès, amb el seu èmfasi en la natura, la seua simplicitat i les seues línies elegants, es va integrar en els mobles, ceràmica, joieria, teixits i arquitectura, i va influenciar el disseny occidental fins avui dia.
Definitely, he japonisme no representa una simple moda decorativa, sinó un procés d’intercanvi cultural que ha enriquit profundament tant l’art occidental com la comprensió global del Japó. La seua influència perdura i continua ressonat en la creació artística contemporània, i demostra el poder transformador del diàleg intercultural i la capacitat de l’art per a transcendir les barreres geogràfiques i temporals, tot i que mai no acabarem de comprendre les seues creacions si no entenem la seua manera de pensar.
Amador Griñó. Cap d’Exposicions del MuVIM
