From the hand of the Japan Foundation, we continue to enjoy the cinema of Hiroshi Shimizu, considered the true genius of Japanese cinema by his colleagues Yasujiro Ozu and Kenji Mizoguchi. In March, podrà veure’s La horquilla, potser la que millor exemplifica les paraules de Pablo García Canga sobre les pel·lícules filmades per Shimizu en els balnearis japonesos: “en eixes històries, el drama i els sentiments avancen, sovint, sense ser vistos, perduts entre un lleuger humor quotidià; However, entre eixos banys en el riu, eixos massatges i eixos sopars, els dies van passant fins que, en les últimes seqüències, emergix una emoció difícil de nomenar, una història que transcorria en silenci”.
In 1948, Shimizu, que havia fundat després de la guerra un orfenat, va dirigir la que es considera la seua obra mestra, Els xiquets de la colmena, un commovedor retrat protagonitzat per un grup de xiquets òrfens. Per a produir-la, va crear la seua pròpia companyia independent. Des de llavors va alternar encàrrecs de grans estudis amb projectes independents com Mr. Shosuke Ohara, que insinua un autoretrat irònic i melancòlic.
El cicle es tanca amb La escuela Shiinomi, una altra pel·lícula sobre infància i educació, temes recurrents en el cinema de Shimizu. “Són pel·lícules –assenyala García Canga– que deixen un sabor estrany, lúcides sobre l’ambivalent que és la normalització dels xiquets, conscients del que es pot perdre pel camí de l’educació però que, at the same time, la saben necessària”.
03.03.26 TUESDAY / 18.00 h
06.03.26 FRIDAY / 20.15 h
Notes of an Itinerant Performer / Notas de una actriz ambulante
歌女おぼえ書 / Uta-jo oboegaki
Varias de las películas de Shimizu sobre la infancia, between them Introspection Tower y The Shiinomi School, son, besides, películas sobre la educación.
HIROSHI SHIMIZU. The Japan. 1941. VOS SPANISH*. B/N. 95′. 16 mm.
Int. Yaeko Mizutani, Hideo Fujino, Ken Uehara, Chalk Iida, Kyoko Asagiri.
Uta és ballarina en una xicoteta companyia itinerant. one day, farta d’una vida nòmada i que no la respecten, comença a treballar a casa d’un antic conegut, amb el qual va coincidir quan era geisha. Allí comença ensenyant a ballar la filla del seu conegut.
