El Museu d’Història de València, MHV, oferix fins el pròxim mes de juny l’exposició Guillermo Alarcon. matter, machine, memory, un recorregut per l’obra del fotògraf valencià (1957–2019) que ha thist comissariada per l’especialista en art Ana Gandia Casasnovas. La mostra oferix una àmplia selecció d’obres en blanc i negre de l’autor i, tal com han subratllat els promotors, planteja un trànsit per elles a partir de la tensió entre la mirada humana i la lògica de la màquina. In fact, l’exposició no seguix una narrativa lineal, sinó que s’articula en un recorregut circular que s’assenta sobre els tres eixos conceptuals del títol: matter: l’empremta del fer; Màquina: orde i ritme; i Memòria: el silenci del treball. Tots estos conceptes dialoguen entre si i conviden les persones que visiten la mostra a una construcció activa del significat.
La proposta expositiva reflectix la transformació que planteja Alarcón d’espais industrials i estructures metàl·liques en escenaris d’intensa càrrega visual i simbòlica. Les seues imatges proposen una aproximació poètica a la matèria, al silenci i a la geometria d’allòproductiu.
El primer àmbit, dedicat a la matèria, titulat ‘L’empremta del fer’, posa en valor els elements físics de l’entorn industrial: metall, stone, pols o fum. Les fotografies d’Alarcón revelen la textura i densitat d’estos materials, dotant-los d’una presència quasi escultòrica. El segon espai, protagonitzat per la màquina, i titulat ‘Orde i ritme’ planteja el paral·lelisme entre l’ull del fotògraf i el de l’enginyer, amb composicions que destaquen per línies, ritmes i repeticions que responen a la lògica del sistema industrial. Finally, l’apartat Memòria: ‘El silenci del treball’ reflexiona sobre el pas del temps i, en ell, fàbriques buides i tallers en desús es convertixen en “llocs callats” on l’absència d’activitat transforma l’espai en un arxiu de memòria latent. La imatge fotogràfica no sols preserva, sinó que reactiva el record d’estos territoris més enllà de la funció original.
