Hi ha un lèxic de la guerra de Gaza que interroga la història: pogrom, terrorisme, antisemitisme, sionisme, genocidi, colonialisme… Els conceptes utilitzats per a interpretar aquest conflicte mereixen una reflexió crítica sobre la seua pertinència i, en molts casos, els seus abusos. Les paraules no són neutrals. Invocar la memòria de l’holocaust per a justificar un genocidi en el present és una operació intel·lectual que sorprèn i interpel·la en primer lloc l’historiador. L’atac del 7 d’octubre va ser atroç, però la guerra israeliana en els mesos següents ha pres trets genocides. La història sembla remuntar-se al segle XIX, quan Occident perpetrava genocidis colonials en nom de la seua “missió civilitzadora”. Quines són les conseqüències d’aquesta guerra per a la nostra consciència històrica i la nostra memòria col·lectiva? Estem davant d’una “neollengua” orwel·liana que deforma el sentit de les paraules?
