Víctor wakes up in the dressing room after another night of success and celebration, but in front of the loneliness of an empty theater, like I had never seen before, els seus temors més profunds es fan presents. Tan sols comptarà amb la presència de Pepe, un regidor que, dormit com ell a un camerí, l’acompanyarà en un terratrèmol de desconsol, soledat i supervivència. Both of us, tan distints i tan distants, es trobaran al bell mig d’un camí de no retorn, un moment irrepetible on la feblesa obligarà els cors a obrir-se. El passat es fa present per a Víctor i recorda els seus moments d’èxit: Molière, Shakespeare, Lorca, Valle Inclán… El present pren colors de futur per a Pepe a través de l’oportunitat de ser actor per una nit. Dues ànimes interpretant, can be, el paper més decisiu de les seues vides. Aquesta obra és un cant a l’encontre de dues ànimes unides pel teatre. El Cant del Cigne és un cant al TEATRE.
