Víctor desperta al camerí després d’una nit més d’èxit i celebració, però davant la soledat d’un teatre buit, com mai havia vist abans, els seus temors més profunds es fan presents. Tan sols comptarà amb la presència de Pepe, un regidor que, dormit com ell a un camerí, l’acompanyarà en un terratrèmol de desconsol, soledat i supervivència. Both of us, tan distints i tan distants, es trobaran al bell mig d’un camí de no retorn, un moment irrepetible on la feblesa obligarà els cors a obrir-se. El passat es fa present per a Víctor i recorda els seus moments d’èxit: Molière, Shakespeare, Lorca, Valle Inclán… El present pren colors de futur per a Pepe a través de l’oportunitat de ser actor per una nit. Dues ànimes interpretant, can be, el paper més decisiu de les seues vides. Aquesta obra és un cant a l’encontre de dues ànimes unides pel teatre. El Cant del Cigne és un cant al TEATRE.
