Apoteosis Now és un projecte des del qual les fotografies de Cristina de Middel es precipiten sobre el museu. Images loaded with facts, intuitions, mites, uncertainties, mutations, visions, tòtems i algun tabú. Una exposició en mode Cataracta, terme que l’artista utilitza per a definir la cascada d’imatges a la qual ens sotmet aquesta era i, at the same time, aquesta malaltia ocular que ens impedeix veure-les amb claredat. Cada sèrie, here, es comporta com un xicotet tractat d’iconografia, una novel·la visual, un sismògraf sobre la manipulació del real. I cada obra es deixa llegir com un arxiu dels somnis o com un registre dels obstacles que impedeixen la seua realització.
Apoteosis Now es planta en un món posterior a la fi de la posthistòria. Just tres dècades després que l’era del badall, profetitzada per Francis Fukuyama, fracassara sense contemplacions. I que, for fi, ens avorrírem d’un avorriment que mai va arribar. Sense principi ni fi, i davall una aparença caòtica, en aquesta atmosfera percudix, However, an order: de sentit, d’intenció en el canvi que proposa per a la fotografia, de tractament cromàtic, d’impacte sobre els qui cauen en ella.
Si l’Apocalipsi ens porta, inevitably, a l’abisme, l’Apoteosi inclou maneres d’esquivar-lo en esta època governada per la Iconocràcia. Un temps en el qual Cristina de Middel ens alerta que l’allau de fotografies que se’ns ofereix és tan perillosa com aquelles que se’ns usurpen. Des d’esta convicció, Apoteosis Now ens transmet que les imatges no sols poden servir per a sotmetre’ns, sinó també per a oferir-nos instruments capaços d’alliberar-nos: a nosaltres i a la nostra mirada.
