In May of 2023, Javier Cercas was signing books at the Salone del Llibre in Turin when a representative of the Vatican presented himself with a proposal: havien pensat en ell per a acompanyar al papa Francesc i la seva comitiva a Mongòlia i escriure un llibre sobre el viatge, l’Església o el que desitjara. No es tractava d’un encàrrec, li va explicar Lorenzo Fazzini, responsable de l’editorial de la Santa Seu, but that, for the first time, el Vaticà li obria les seves portes a un escriptor donant-li llibertat total, i les facilitats necessàries, per a parlar amb qui volgués i preguntar el que volgués. I les hi obria, precisely, a un ateu confés, anticlerical i laïcista militant. Sense sortir de la seva sorpresa, Cercas va voler saber si això significava que podria conversar uns minuts tot sol amb el papa: una pregunta que es transforma, a l’instant, en la condició per a acceptar la insòlita proposta.
Tres mesos més tard, a la fi d’un agost calorós, Javier Cercas s’instal·là en els voltants del Vaticà, en un xicotet hotel propietat d’unes monges. Abans de viatjar rumb a Mongòlia, Fazzini li ha concertat entrevistes amb gent pròxima a Francisco: un jesuïta considerat l’intel·lectual de capçalera del papa, un cardenal poeta, el teòleg al capdavant del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, antiga Inquisició, el director editorial dels mitjans de comunicación del Vaticà i varis vaticanistes.
En conversa amb ells, Cercas es va endinsant en el laberint de la doctrina catòlica i la dimensió política d’una institució d’immensa influència, el Summe Pontífex de la qual sembla ser una figura polièdrica, esmunyedissa. Jorge Bergoglio és el papa que arriba a Roma des de la perifèria llatinoamericana, decidit a veure el món des dels seus marges, a combatre el clericalisme i a posar a la misericòrdia en el centre de l’Església; però és també un religiós de controvertit passat, retratat pels jesuïtes argentins en els anys setanta com un home autoritari, personalista i manipulador, i temps després, com un arquebisbe que es desviu per assistir als pobres en una Argentina en crisi. Què hi ha de cert en totes aquestes versions? Qui és realment el papa que ha pres el seu nom de Francesc d’Assís, el boig de Déu? El seu papat constitueix una revolució en el si de l’Església? Com lídia amb els escàndols d’abusos sexuals i corrupció, la pèrdua de fidels o el debat per l’abolició del celibat? I per què viatja a Mongòlia, un país on sol hi ha mil cinc-cents catòlics i el cristianisme és poc més que una excentricitat?
Són innombrables les preguntes que sorgeixen quan les portes del Vaticà s’obren, i la majoria d’elles no tenen a veure amb la religió. Però si Cercas accepta viatjar amb Francisco a Mongòlia és per a parlar amb ell sobre la vida eterna i la resurrecció de la carn; o en altres termes, per a preguntar-li si els seus pares es retrobaran més enllà de la mort, i transmetre-li, paraula a paraula, la resposta del papa a la seva mare, una devota católica arribant al final de la seva vida. Empès pel misteri de la transcendència i l’ànsia d’immortalitat, l’escriptor, un boig sense Déu, s’embarca llavors en una extraordinària aventura seguint al boig de Déu fins a la fi del món.
