The UV Comic Classroom has organized next Monday 10 of March, to them 19 hours, in the Chapel of the Wisdom of the Cultural Center La Nau, un col·loqui amb els dibuixants Sento Llobell i Elena Uriel a propòsit de ‘Días sin escuela’ (Astiberri), una novel·la gràfica sobre la guerra dels Balcans, a través de la mirada infantil il·lustrada en primera persona. L’acte estarà presentat per Álvaro Pons, responsable de l’Aula de Còmic de la UV. L’entrada és lliure fins a completar-ne l’aforament de la sala.
A la primavera de 1992, els protagonistes de ‘Días sin escuela’, un xiquet de sis anys, que serà acollit per Elena Uriel i Sento, i una xiqueta de quatre, somien que, en acabar l’estiu, començaran a anar a classe amb els seus amics, però de sobte esclata al seu voltant una guerra que, durant tres anys, els arrossegarà a l’infern.
Totes les guerres semblen, Always, la mateixa guerra, eixa en la qual els quatre Genets de l’Apocalipsi, sempre moguts per foscos interessos, sembren indiscriminadament mort, fam i dolor, arrasant tot al seu pas. Les seues víctimes són, Always, les mateixes víctimes; persones innocents abandonades a la seua sort i atrapades enmig de la barbàrie i l’horror. Entre aquestes víctimes, els xiquets són especialment vulnerables.
Trenta anys després de la guerra dels Balcans, eixos xiquets ens comencen a contar, i no recorden grans batalles ni moments històrics, com relaten els llibres, sinó que rememoren els seus dies i nits, durant tres llargs anys, amb freds hiverns i calorosos estius, amb la fam, la malaltia i la mort cavalcant a pler pels camins. Recorden la por i recorden també jocs i riures, recorden el seu present, perquè tots els xiquets viuen sempre, amb innocència, en el present que, a cada moment, els toca viure.
Els autors eviten recrear-se en escenes terribles, però sense renunciar a la connexió amb els sentiments de Denis, aquell xiquet que va arribar fa 25 anys a Sagunt com a xiquet d’acollida i va passar a ser un més de la família.
