Fear is one of humanity's oldest drives. Com a mecanisme de supervivència de l’espècie, it has allowed us to recognize the danger, run away or face it. However, en les societats contemporànies —especialment en occident— moltes de les amenaces físiques que van marcar la nostra existència han sigut amansides amb sistemes de protecció, seguretat i benestar que atenuen el risc immediat: real, percebut o imaginat.
En este escenari, la por no desapareix: es transforma. Si el cos ja no està en perill constant, el que entra en tensió no és només la seguretat -representada per les reixes, tancaments i tanques domèstiques i frontereres- sinó també la identitat. Apareix llavors un temor menys visible però igualment poderós: la por a allò que qüestiona el que creiem ser. Nationality, race, ethnicity, gender, classe, pertinença; construccions que organitzen la nostra posició en el món i que, when confronting "the other", revelen el seu caràcter mal·leable o fràgil.
Esta instal·lació forma part d’un projecte més ampli on s’explora eixa frontera física i imaginària que ens separa a “nosaltres” dels “altres”, especialment de les poblacions procedents del sud global. Una mostra que convida a reflexionar sobre com la por es desplaça del pla físic al simbòlic, i de com l’art pot convertir-se en un lloc per a reconèixer, tensionar i redefinir els límits de la nostra identitat.
