We complete Billy Wilder's filmography in the 1940s with three very different titles, both in theme and tone. In 1945, el cineasta estrena Días sin huella, un drama amb estètica de thriller que conta la història d’un escriptor alcohòlic. Els estralls de l’addicció es representen amb tota cruesa i sense ambages, inclosa una famosa i atrevida seqüència de delirium tremens que ha passat a la història amb tota justícia. La pel·lícula va guanyar quatre Oscar: millor pel·lícula, address, guió i actor, per a un magnífic Ray Milland. In 1948, Wilder torna a Berlín després de la guerra per a rodar Berlin Occident, in which, en forma de comèdia d’embolic sentimental, àcida i múrria com totes les seues, construïx un relat d’abast polític, amb una crítica gens vetlada a l’actuació de les tropes i el govern americans en eixos anys de postguerra i la seua intervenció en la reconstrucció de la ciutat. Wilder ho considera un dels seus millors films i en ell li va oferir a la seua gran amiga Marlene Dietrich un personatge ambigu i fascinant pel qual l’actriu continua sent recordada. En contrapartida a la mirada cínica que havia desplegat en Berlin Occident, eixe mateix any estrena El vals del emperador, una amable comèdia musical amb Bing Crosby i Joan Fontaine, ambientada a la Viena de principis del segle XX i que és, may be, la menys wilderiana de les seues pel·lícules. So, és fàcil i plaent reconéixer els centellejos del seu geni i el de Charles Brackett, el seu coguionista, en molts moments d’este divertiment.
22.04.26 WEDNESDAY / 18.00 h
23.04.26 THURSDAY / 20.00 h
Berlín Occident
A Foreign Affair
BILLY WILDER. USA. 1948. VOS VALENCIA. B/N. 115′. DCP.
Int. Jean Arthur, Marlene Dietrich, John Lund, Millard Mitchell, Peter von Zernech, Stanley Prager, Bill Murphy.
Un comité de congressistes dels Estats Units es trasllada al Berlín de la postguerra per a investigar la moral de les tropes nord-americanes. Entre ells, una estricta congressista de Iowa que, preocupada pels fets que s’estan produint, decidix investigar qui està protegint una cantant de cabaret acusada de confraternitzar amb els nazis durant la guerra.
