Crec que va ser Gandhi el que va dir una cosa així:
«He observat que la vida persistix enmig de la destrucció. Per tant ha d’haver-hi una llei superior a la llei de la destrucció. Únicament sota eixa llei la societat pot ser intel·ligible i la vida digna de ser viscuda». La grandesa de la ciència seria indagar sobre eixa llei, i la de l’art celebrar-la i reflectir-la.
Però jo només soc un còmic i un comediant!. En tots els meus espectacles el riure és un factor dominant, que rima amb comediant, vostés ja em coneixen… i encara així busque sempre un instant on l’alé s’eleve cap al domini sagrat de la poesia. Shakespeare era també comediant però a més un poeta. Per això és que jo invoque sempre el seu esperit perquè li done ales als meus riures i les faça més transparents. En esta ocasió ho necessitaré d’una manera molt especial. Em tem que vostés hauran de fer també un esforç especial per a acompanyar-me. Podria jo volar sense vostés?
Qui era Yogananda? Un home gran! Va portar el ioga a occident (no sols el ioga físic) si no també el «raja ioga», que així és com a l’Índia li criden: the meditation, la ciència de la realització de l’ésser. I què significa això? Ell ho explica de manera clara i senzilla amb la seua poderosa paraula però encara més amb la seua vida. De #ací la fascinació que va exercir en mi esta autobiografia. Perquè vostés li coneguen, faig jo este espectacle.
Espere que la saviesa, l’encant, la màgia, la llum i l’amor d’este relat els inspire i acompanye. Permeten-me acabar amb les paraules d’un gran poeta a qui Yogananda admirava: Rabindranath Tagore. A mode de dedicatòria:
«on la ment es troba sense temor i el cap s’alça alt»
«on el coneixement és lliure
on el món no s’ha trencat en trossos per estretes parets domèstiques
on les paraules venen del fons de la veritat…»
…» en eixe cel de llibertat oh Pare meu!
permet-me que la meua pàtria s’alce. Res més. Res més.»
Els presente a Paramahansa Yogananda, un gran mestre. El meu mestre!
Rafael Alvarez, El Brujo
