El títol de la mostra procedix d’un dels escrits de l’artista Manolo Gil, un dels creadors més brillants de la generació de creadors espanyols de postguerra, l’obra i els postulats teòrics del qual articulen en bona part l’estructura de l’exposició.
La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre este període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinària, attentive to the social context and critical with a conception of art as an autonomous reality, aliena al món que li envolta.
This way, i a través d’una selecció de més de dos-centes obres de més de cinquanta artistes (Manolo Gil, Jacinta Gil, Angels Ballester, Juan Genovés, Joaquín MIchavila, Vicente Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado or Rosa Fagoaga, others) and abundant documentation, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant este període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, interior design and mural art.
